jueves, 12 de julio de 2012



Exposició al Palau Alenyà de Montblanc.

Soc
" Una porta tancada, la imagino jo. Xerrica la fusta i fa olor a podrit, però les flors amoroses encara somriuen".
                                 Eva Ferré

OBRES


Entre rocs.
" Amb el dit ressegueixo textures. Un camp pedregós vessant siluetes, escultures, projectes de la roca... i és aquí d'on brolla la pregunta: pot ser art allò que l'home no ha manipulat encara? ".
                                                   Eva Ferré


Panys.
" Panys tancats; portes obertes-sempre, a la imaginació".  Eva Ferré

Muntanyes.
"Jo sóc hivern. D'espuma blanca en diuen neus a la roca. Sóc alçada i sóc poder; la força del gel. Jo sóc hivern".                      
                                                                                                                      Eva Ferré


Blat.  "És com si volgués robar l'olor de cada tija i vestir-se d'aromes, capritxós i a l'atzar"


"L'espígol despert vigila la nit, que s'acosta amb cautela. Avui el capvespre duu el color del mariner"

Eva Ferré

El meu treball


Porto herència familiar artística, per tant sempre he tingut desperta aquesta inquietud artística. Ja des de petita m'he sentit a gust agafant un llapis i un tros de paper en blanc.

Vaig conèixer la tècnica de l'esmalt en un taller i la vaig practicar de forma autodidàcta al meu propi estudi. La meva primera exposició individual va ser l'any 1992 a Salou, i des de llavors he anat fent  exposicions individuals i col·lectives. 
Em satisfà poder exposar la meva obra a diferents indrets, arribar a comunicar  vivències mitjançant el  meu treball.

La font d'inspiració




La meva font d'inspiració és la natura. Aquesta em provoca sensacions que les transmeto mitjançant la plàstica de formes i colors. Des del detall més petit, a l'horitzó d'un paisatge, en son fons de la meva inspiració.

Els arrugats de la placa de coure, els gruixos de matèria, els cremats, em donen la possibilitat d'ampliar  sensacions cap als volums, les formes i colors.

La tècnica


L'art de l'esmalt és una de les tècniques plàstiques més antigues. Els esmalts són pols de vidre a base d'òxids minerals que a temperatures altes es fusionen, a uns 1000º C. De la seva cocció, en surt una matèria no porosa, resistent a totes temperatures, a la humitat, inalterable a la llum i de fàcil neteja.

La tècnica és laboriosa. Cal una preparació curosa de la planxa de suport, que sovint és el coure. Després ve l'aplicació del color, que cal fer-la amb paciència per capes molt fines i regulars. Cada capa de color requereix una cuita.

Els colors també s'han de netejar a base de molts rentats seguits, el material ha d'estar ben net d'impureses. El temps de cocció és condicionant en el resultat final de cada peça.

Quan començo a treballar una peça primer de tot n'he de planificar el resultat que en vull obtenir. Començo aplicant una primera capa de color amb previsió dels colors que afegiré en les següents capes.

El forn es la part més emocionant, la fusió del material, la transparència dels colors i la puresa dels components és una sorpresa final que ha jugat amb el foc.